Tomás Delgado Bartolomé

Me voy a presentar. Me llamo Tomás Delgado Bartolomé, tengo 43 años, vivo en Sto. Domingo de la Calzada, soy empresario, separado y padre de tres hijos que viven con sus respectivas madres. Soy aficionado a la caza y conduzco un Audi A8. Supongo que cuando hayas llegado a estas alturas de mi escrito la envidia te debe estar corroiendo por dentro. Porque en este país de mediocres al que triunfa, en vez de admirarle, se le ataca y se le critica por simple envidia.

Solo así se explica que despues de tres años, y habiendo sido declarado inocente, se me niegue el derecho a reclamar una indemnización a los padres del chaval que se empotró con su bici en el parabrisas de mi A8. ¿Cuál es el problema? ¿Qué el chaval murió? Pues lo siento, pero no fue culpa mía. Cada uno debe cargar con sus responsabilidades. ¿O es que pretenden que yo pague la reparación de mi coche y los gastos que se derivaron ? Lo del chaval ya no se puede arreglar pero lo mío sí.

Yo he sido el más perj..., bueno el segundo más perjudicado. Hay dos perjudicados y yo soy el segundo,...O el primero... Pero vaya, que ya nadie les va a devolver a su hijo. Y yo no tengo porque cargar con los 20.000€ de la reparación de mi coche y del alquiler de otro...


Parece ser que este impresentable regenta varios locales de dudosa rePUTAción amparado en su condición de confidente. Y que ésta no era su primerainfracción grave al volante. Si hemos de hacer caso de lo que dicen de él sus convecinos estaríamos ante un atracador, traficante, proxeneta, maltrador, conductor temerario, confidente,...el vecino ideal, vamos. Pura carnaza para tiburones.
_

Rebaixes

Estem en període de rebaixes. A tot arreu es poden veure cartells anunciant descomptes del 20, del 30, i fins i tot del 50%. Preus Especials, Rebaixes, Liquidacions, Saldos, tothom vol presentar las seves ofertes de la millor manera. La competència és tan gran que cada vegada se'ls hi fa més complicat captar l'atenció del client i tothom s'ha de "estrujarse las neuronas" si vol col·locar els seus productes.

Els Almacenes Pepe van obrir la seva campanya de rebaixes anunciant una pujada en las pensions mínimes de 150€. El seu competidor més directe, el Megaspsoe, va reaccionar amb una campanya amb l'eslògan "veig els teus 150 i 50 més". Li tocava moure fitxa a Almacenes Pepe, que van preferir deixar de banda la guerra de las pensions i van oferir exempció total del IRPF per tots aquells que tinguessin uns ingressos inferiors a 16.000€.

Com era de esperar Megaspsoe va contraatacar oferint retornar 400€ a tots i cadascú dels contribuents que fan declaració d'hisenda. I a més van afegir un lot de 300.000 places noves de llar d'infants. Serian capaços els cervells d'Almacenes Pepe de millorar l'oferta de la competència? Clar que si, oferint un 33% més de places d'escola bressol. I si calgués haurien pogut arribar fins i tot al 50%. O ja posats al 60%. ¡Menudos son en Almacenes Pepe!

La veritat es que estic intrigat per veure fins on són capaços d'arribar amb aquesta escalada d'ofertes, per que encara que no ho sembli estem només a la pre-pre-pre-campanya de las el.leccions generals i això pot donar molt de si. Jo per si els poden fer servei els hi deixo aquí una llista d'idees fresques per atreure als potencials clients:

-Aparcament assegurat sempre, vaguis on vagis
-Crear un canal porno 24h. de RTVE.
-Regalar una Wii per vivenda.
-Sexe segur i assegurat cada dissabte.
-Donar a cada nen un donut i un cacaolat/dia.
-Allargament de penis a càrrec de la Seguretat Social
-Que els tomàquets tornin a tenir gust de tomàquet (Ah, no, que aquesta em sona d'algú altre!)
-Doncs que els pernils surtin sempre bons.
-Que mai et puguis trobar un water sense paper higiènic.
-Que no plogui el cap de setmana.
-I que ens toqui la primitiva a tots.

Si aquesta gent no tenen prou amb aquestes propostes que es posin en contacte amb mi que en tinc milers més com aquestes que ben segur els hi semblaran tant o més brillants als seus caps(ja te nassos el nom) de campanya.
_

Moz, sempre Moz

Hay personas a las que, por su gran talento y por su férreo compromiso artístico, nunca debemos perderles la pista . Es el caso de Morrisey. Este febrero presenta un recopilatorio en el que incluye dos canciones nuevas: "All you need is me" y esta fabulosa "That´s How People Grow Up"

Y en otoño,...nuevo disco.
_

El dia més trist de l'any

Diu el Cliff Arnall, un psicóleg poca feinade la universitat de Cardiff, que avui és el dia més trist de l'any. Segons aquesta lumbrera avui coincideixen diversos factors que fan que sigui així. Avui és un dels dias més freds de l'any. És el dia(aprox.) en que ens adonem de que és final del mes i estem ficats de ple a "la cuesta de enero". A més és el dia(aprox.) en que ens rendim a l'evidéncia de que no serem capaços de complir els bons propósits de l'any nou. I a sobre és dilluns!!!!

Per si no hi hagués prou amb tot això a la meva empresa avui ens han comunicat la "pujada" de salaris per aquest any. I va la borsa, i fa CRAAAAACK!!!!!

I encara hi ha gent que es pregunta per que no m'agraden els dilluns
_

MNAC (I)

Al final ni mar ni muntanya. Cap de setmana "tranquil" a BCN. Així que vaig aprofitar per visitar el Museu Nacional de Catalunya, que feia temps que volia anar-hi.

Al MNAC s'ha d'anar amb tranquilitat, sense voler veure-ho tot en un dia, perque t'arrisques a patir la síndrome de Stehndal. Tot i que només vaig veure el romànic, el gòtic, la col.lecció Cambó i la col.lecció Thyssen van ser unes 600 obres en total(només el 10% de las exposades). La veritat es que vaig acabar mentalment esgotat.

Tot i que coneixia el que anava a veure van haver coses que em van sorprendre força:
-La recreació dels volums dels temples mitjançant estructures de fusta i pladur
-La repetició de un motiu geomètric en perspectiva(!!!) a las cenefas de moltes pintures romàniques.
-El crist vestit amb colors balugranes.
-L'esmalt champlevé a las joies d'influència francesa
-Una estranya figura mitològica anomenada dovella de Ripoll
-El realisme de las pintures del 1190 del monestir de Santa Maria de Sixena
-El retaule de sant Agustí de Jaume Huguet
-Els Ploraners de l'ermita de San Andrés de Mahamud
-Un retrat de Quentin de Latour, un altre de Tiziano i un Greco.

No vull dir que la resta no valgui la pena, al contrari, penso que la col.lecció de romànic i gòtic son dignes dels millors museus del món. I las obres estan força bé exposades. Vull dir que no em van sorprendre per que ja he vist molt d'art d'aquestes èpoques, i clar a es perd el factor sorpresa..

Per pair tant d'art res millor que un bon àpat. Al museu hi ha un servei de càtering(que no restaurant) anomenat Oleum. La relació qualitat/preu del menjar no està malament. Hi han dos menús,un de 18 i un altre de 25€ correctes. Llàstima que el vi el serveixin només en copes i a sobre no sigui gaire bo. I les postres fluixetes-fluixetes. Això si, la sala on està ubicat és espectacular, i té una vista molt maca de la ciutat que es reflexa a l'altre paret mitjançant un enginyós pla inclinat.

Com que amb la entrada puc tornar un altre vegada en el plaç d'un mes aprofitaré i veuré la resta del museu. Bé, la resta,... veuré el que pugui per que el MNAC no te l'acabes.
_

Muchachada Nui

Este arponazo lo tenía abandonado desde hace semanas y hoy visitando el blog de Jordi me he acordado del tema y he decidido publicarlo

"Muchachada Nui" es el programa que hacen en la 2(miercoles 23:30h) la gente de "La hora chanante". A veces es un poco irregular pero se les perdona porque cuando aciertan lo hacen de pleno. Es lo que tiene arriesgar y no tirar por el camino fácil.

Macaulay Culkin, Screech, Marilyn Manson y Joselito en una terapia muy especial para ex-niños prodigio.


El peor día en la vida de Enjuto Mojamuto


En "Mundo viejuno" nos explican que los spa están muy bien pero que en casa de uno tambien se está agustico...


Y Marcial Ruiz Escribano nos explica que debemos hacer para deshacernos de los "listos"

_

Marxo

Per fi. Ja han passat las putes festes de Nadal. Ja era hora. Estic saturat de família. Massa parents en tant pocs dies per un paio tant poc familiar com jo.

El cap de setmana que ve marxo. Encara no se a on però marxo. He d'agafar distància. Potser vagui al Montseny, potser a la Garrotxa, potser més lluny, però el que tinc clar es que ha de ser un lloc on no em trobi la plaga dels esquiadors.

S'accepten suggeriments.
_

La culpa es de los padres...

Este señor de la imagen se llama Bernardo Álvarez Afonso y es un obispo canario miembro del Opus Dei. Hasta hace unos días ni siquiera tenia conciencia de su existencia, era uno más de los millones de humanos cuyas vidas no se han cruzadon con la mía. Y espero no cruzármelo en el futuro, porque como me lo cruce le voy a dar una mano de hostias(consagradas) que no se va a poder reconocer en el espejo.

Esta acémila elevada a la categoría de obispo se ha despachado con unas declaraciones acerca de los menores que sufren abusos sexuales en las que manifestaba que “puede haber menores que sí lo consientan.(...) hay adolescentes que(...) si te descuidas, te provocan”.

Me cuesta imaginarme al tal Bernardo acosado por un grupo de menores insinuándosele con lascivia. A pesar de esa mirada de galán al más puro estilo Dioni. Es más creible pensar que quizás el obispo ha deseado tantas veces ser objeto de deseo de un grupo de púberes desnudos que ha llegado a confundir sus fantasias con la realidad.

Siguiendo su estúpida lógica sobre el delito probablemente piense que las mujeres violadas son desequilibradas que van pidiendo públicamente que las violen, los secuestrados son heróicos ciudadanos que se ofrecen voluntariamente para que les encierren diez meses en un zulo, y las víctimas de un atentado son unos insensatos que se pasean por la calle con una diana en el pecho.

Estas declaraciones sitúan al obispo a la altura moral del político corrupto interpretado por Santiago Segura en "Airbag", que mientras era detenido por pedrastria le gritaba a la prensa: "La culpa es de los padres, que las visten como putas". Y la organización a la que pertenece, al no tomar ninguna medida disciplinaria, queda absolutamente retratada aunque se esfuerce en hacernos creer lo contrario.

Supongo que una de las ventajas de ser católico es que pienses lo que pienses, digas lo que digas o hagas lo que hagas, solo tienes que confesarte para ser perdonado por tu dios. Puede que su dios le perdone, pero la justicia de los hombres debería tomar cartas en el asunto y hacer caer sobre él todo el peso de la ley. Aunque parece ser que ni el Fiscal general del Estado ni el Defensor del Menor están demasiado por la labor.

Al final tendrá razón mi padre cuando dice aquello de: "Los curas, o casados o capados"
_